dilluns, 19 de juliol de 2010

Notes històriques de la Mare de Déu de Puiggraciós

Els orígens

La imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós és una bellíssima talla gòtica de finals del segle XIV, o principis del XV. La seva veneració té les arrels en el culte que des de segles se li tributa a la Parròquia de Sant Pau de Montmany. Era anomenada «de Puiggraciós» molt abans d'ésser instal·lada permanentment dalt la collada. El títol li vingué probablement de la poètica llegenda d'haver estat "trobada" prodigiosament en aquest cim, on havia estat edificada una petita capella i on tenia lloc, el 25 de març de cada any, en virtut d'una prometença, un gran "aplec" a honor seu, que encara avui perdura. Ignorem la data de començament d'aquesta manifestació popular, però hi ha testimonis escrits que, a la meitat del segle XVII, se celebrava una solemne processó que acompanyava la santa imatge des de la parròquia de Montmany. Es beneïa el terme i també uns pans, pastats amb la farina oferta pels parroquians, que es distribuïen entre els devots que acudien de molts pobles.


El Santuari

La construcció del santuari actual, en el terme municipal de Figaró-Montmany, és l'esdeveniment més rellevant del començament del segle XVIII (1701-1711). L'isolament del lloc, la precarietat dels mitjans i els tràngols de la guerra de Successió, que esclata aquells anys, convertiren l'empresa en una gesta singular que només s'explica, com manifestaren els montmanyencs al bisbe de Barcelona, "per un amor innat a esta gran Reina, amb los desigs de dedicar-li casa i temple, i amb la resolució de gastar lo necessari de llurs béns, fins aplicar llurs treballs, no perdonant a fatigues dia i nit...".

Durant el segle XVIII els documents donen fe deis prodigis que s'atribueixen a la Mare de Déu de Puiggraciós, i de molts senyals d'agraïment i de fervor tant dels parroquians de Montmany com dels devots dels pobles de la comarca i de més lluny: ornamentació del temple, construcció del cambril, pelegrinatges, ex-vots i donatius, celebracions de misses, composició de "goigs" i "cobles"...

Les convulsions bèl·liques del segle XIX, causaren molts danys a Puiggraciós. Durant la Guerra del Francès l'exercit espanyol instal·la un destacament de tropes en el mateix Santuari, que va ser testimoni de lluites aferrissades. Les guerres carlines pertorbaren la seva pau i el culte sofrí interrupcions i minves, però la devoció de poble no s'extingí.

La sotragada més dura que ha sofert Puiggraciós és l'incendi, el saqueig i la profanació del 1936. Només queda l'estructura ruïnosa de l'edifici, deserta i abandonada fins al 1939. Tanmateix, i malgrat la maltempsada, restava la fidelitat en el cor de la gent. El coratge arriscat del rector, Mn. Eduard Font, i d'uns veïns salvà la santa imatge.

Del 1939 fins avui no s'ha estroncat el progressiu desplegament d'aiecte popular a la Mare de Déu de Puiggraciós. La simple ressenya de les dades següents en dóna testimoniatge:
  • El 1939 es fa un arranjament indispensable de l'església.
  • Entre els anys 1951 i 1957 es duu a terme, gracies a uns bons protectors i a les ajudes del poble, la restauració total, sota la direcció de l'arquitecte senyor Lluís Bonet i Garí. El 8 de setembre de 1957, l'arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Gregori Modrego, envoltat de preveres i milers de fidels, entronitza la santa imatge al temple restaurat. Una família s'ocupa de la guarda del santuari.
  • El 1973 les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, estableixen a Puiggraciós una comunitat que es consagra a la pregària, al treball, i assegura la custòdia del Santuari i l'acolliment fraternal.
  • El 1982 tenen lloc diverses celebracions, encoratjades i presidides pel cardenal Narcís Jubany, commemoratives del XXV aniversari de la reposició de la imatge. S'inicien notables millores al Santuari.
  • El 1984 es crea el Consell pastoral, que vol vetllar per la continuïtat i el progrés de la irradiació espiritual del Santuari.
  • El 1986 es comença la publicació del "Butlletí de Puiggraciós" per a fer arribar a moltes llars una presència portadora d'amistat i d'esperança.
  • El 1993, es col·loca al Camí dels Degotalls de Montserrat una majòlica amb la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i es comencen els Romiatges a Montserrat que cada any apleguen multitud de fidels deis pobles i viles de la comarca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquest blog són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat per l'administrador del mateix, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.