divendres, 4 de novembre de 2011

Romiatge a Montserrat 2011: Cloenda del Centenari

Fou un dia feliç! La sortida de cada autocar fou beneïda amb una bonica sortida de sol! Començàrem la festa tots junts amb la Missa Conventual a la Basílica. Quan l'emoció t'omple el cor aquella hora és viscuda amb intensitat. En Miquel Rocabruna féu la presentació del nostre grup ressaltant la joia dels nostres 11 pobles de l'Arxiprestat en la cloenda d'una celebració plena d'activitats espirituals, lúdiques i culturals; ...una experiència inoblidable, que havia servit per unir, encara més, les parròquies dels nostres pobles de Sta. Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla del Vallès, Bigues, Riells, Palau-solità i Plegamans, La Garriga, El Figaró, Llerona, Lliçà de Munt, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.

Després de la missa el P. Abat Josep M. parlà a tots els pelegrins animant a escoltar la Paraula de Déu com a dita a cada un i com ho féu la Mare de Déu acollint les paraules de l'àngel Gabriel, i pensant què ens vol dir a cadascun de nosaltres.


diumenge, 25 de setembre de 2011

El tercer centenari del santuari de Puiggraciós: Una ullada al passat

Maqueta del Santuari
Maqueta del Santuari
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
La Mare de Déu ha estat sempre un centre ferm i innegable de devoció dels fidels cristians. El primer gran testimoni d'aquesta devoció el dóna el concili d'Efes, del 431, quan va reconèixer i proclamar que Maria era verdadera mare de Déu i no només mare del cos de Jesús, separat de la divinitat, com explicava l'heretge Nestori, Des d'aleshores fins als nostres dies, són molts els testimonis, tant de pares de l'Església i de teòlegs com de la història i de l'art, que donen que donen fe d'aquesta constant veneració.

Amb tot, aquesta devoció ha tingut moltes maneres de manifestar-se al llarg dels segles i sense cessar mai s'ha expressat de molt diverses formes i amb diferents onades o fases amb més pròpia singularitat. Una d'aquestes va tenir lloc a partir de mitjan segle XII, gràcies a sants i estudiosos, com sant Bernat de Claravall i a ordes religiosos, en particular els cistercencs, grans devots de Maria i va influir molt en la societat medieval i es va perllongar fins entrat el segle XV.

divendres, 23 de setembre de 2011

Conferència d'Antoni Pladevall

El dissabte 3 de setembre s’acompliren exactament tres cents anys del dia que el nou santuari de Puiggraciós es va poder obrir al culte. El solemne acte amb el que es va commemorar el fet va començar amb una conferència d’Antoni Pladevall, capellà i historiador, sobre el passat del santuari i de la seva antiga devoció.

En ella exposà que des del 1403 consta que hi havia una imatge de Santa Maria en dita parròquia, de la que es faria una nova icona, l’actual, d’estil gòtic i amb la Mare donant el pit al fill, que encara es venera, és de mig segle XV. Aquesta s’ha salvat de totes les guerres i destruccions, sobretot de la darrera del 1936, per haver estat amagada pels feligresos de Montmany.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Vetlla de pregrària de la festivitat de la Mare de Déu


Vetlla de pregària
Carregat originalment per Puiggraciós

Festivitat de la Mare de Déu, dia 7 de setembre, tinguérem una Vetlla de pregària.

Les Vetlles de pregària a Puiggraciós sempre tenen Maria ben present. Hem pujat al Santuari per pregar, perquè ens ajuda a viure en més profunditat la vida. Aquest dia en la pregària hem agraït i celebrat ben festivament el do de que Puiggraciós hagi pogut ser 300 anys el Santuari d'aquest Vallès, on tants germans i germanes nostres han pujat a pregar a la Mare de Déu. En la Vetlla d’aquest dia ens posarem davant la sagrada pàgina que constitueix el centre de la nostre fe cristiana: "L'ENCARNACIÓ DE DÉU". Sí, Déu s'ha fet home i ha viscut i viu en nosaltres a revelar-nos el seu rostre i a dir-nos el seu AMOR. Aquesta és la fe del nostre llinatge, el cristianisme.


dilluns, 12 de setembre de 2011

Exposició fotogràfica

Puiggraciós és ple de llum, de cel, de sol i de silenci. Vessa núvols i capvespres. Regala nits claríssimes d'estels lluents i ens desperta amb matins de llum blava-roja de durada minsa però inoblidable. Quina joia per a un fotògraf poder viure tots aquests instants, poder gaudir d'aquesta experiència, poder prémer el gatell i disparar sense fer mal, tot arrebassant restes de llum que gosen ficar-se a la càmera i despertar-la embadalida.

Però, ai las! Quan cerquem il·lusionats allò que la càmera ha fixat, la decepció sovint ens colpeja. Gairebé mai no som capaços de copsar tot allò que ens ha envoltat! Què és el que hem fet malament? Quin mal ens ha ferit?

divendres, 9 de setembre de 2011

Dia de la data de la commemoració del 300 Aniversari del Santuari


Un cant a l'amor
Carregat originalment per Puiggraciós
Fou una tarda festiva en la que hi foren concentrats uns actes ben significatius:
  • Conferència-memòria històrica a càrrec de l'historiador Antoni Pladevall
  • Desvel•lament d'una placa commemorativa, obra de l'artista Miquel Rocabruna
  • Pregària de Vespres
  • Exposició fotogràfica sobre el Santuari amb el lema: Santuari de Puiggraciós. Experiències i emocions
  • Entrega de premis de les millors fotografies
  • Berenar-sopar
  • Acte poètic “Un cant a l’Amor” amb poemes de Miquel Martí i Pol que va interpretar Miquel Rocabruna i que fou bellament animat per les flautes travesseres del mestre Paulino Peña i Núria Carol.

S'exposà també a la sala de baix una artística maqueta del Santuari, obra del Pepe Martínez.

dijous, 23 de juny de 2011

Josep Maria Roger

Josep Maria Roger by Puiggraciós
Josep Maria Roger,
carregat originalment per Puiggraciós
Josep Mª Roger, virtuós del pianoforte, va tocar a Puiggraciós el diumenge 19 de juny 2011, dins els actes commemoratius dels 300 anys del Santuari.

Sota el lema "Música per l'esperit i la raó", va oferir un espectacular recital amb obres de Bach, Haydn, Mozart, tres dels grans classicistes.

Roger, considerat un dels pioners del fortepiano a Espanya, és Director del Conservatori Josep Mª Ruera de Granollers, escola on va fer els seus estudis, ampliat amb lliçons Magistrals dels grans especialistes com György Sebók, Bob Asperen, Pail Badura-Skoda entre altres.

Els seus primers anys "musicals", i per sobreviure, va recórrer una interessant etapa professional com arranjista i director musical de notables artistes del pop-rock com Miguel Rios.

La màquina del swing

La màquina del swing by Puiggraciós
La màquina del swing,
carregat originalment per Puiggraciós
El passat divendres dia 10 de juny, dins dels actes del 300 aniversari del santuari, va tenir lloc un concert de jazz ofert pel grup "La màquina del swing".

Vam poder escoltar i gaudir dels qui formen el grup, que són:

Anna Esquius - veu
Lluis Codina - trompeta
Jean C. Bovy - trombó
Ramon Ferrandis - saxo alt
Albert Tur - saxo tenor
Raul Fernandez - clarinet
Joan Aureli Martí - clarinet i direcció musical
Xavier Cantó - piano
Jordi Gràcia - guitarra
Raul Martínez - baix
Ivan Sanmartín – bateria

dilluns, 6 de juny de 2011

Maria, dona i mare i el compromís cristià d'avui

Teresa Forcades
Teresa Forcades
Carregat originalment per Puiggraciós
Interessant diàleg amb la Teresa Forcades, aquesta jove monja-metge-teòloga, inconformista que furga amb ganes de trobar la veritat. Ens va deixar sentir la seva veu i pensament valent el diumenge 29 de maig, dins la commemoració dels 300 anys de Puiggraciós.

El tema a tractar no era fàcil però sí compromés d'abordar. I ho va fer amb naturalitat i energia, sap arribar a la gent, àdhuc als més reacis en aquesta discusió que, en alguna època, podia ser motiu de foguera.

Mare de Déu, virginitat, pecat, missió cristiana: estimar, Maria Assumpta al cel.

Com podia ser mare de Déu, si Déu existia des de sempre? Potser hauríem de dir mare de Crist, el que es va fer home. Amb l'Encarnació comença doncs un Projecte, el missatge, que tots hem de deixar-nos engendrar. Déu és el dissenyador, però la Història la fem tots. Déu ha necessitat el sí de Maria, és amb ella que s'inicia la proposta que Déu ens fa a tots: treballar junts co-creació, a partir del nostre testimoni espiritual.

dimarts, 29 de març de 2011

L'Eucaristia de la festa de l’Encarnació

Dia 25 de març, festa de l’Encarnació, l’acte més important fou la celebració de l’Eucaristia, que la presidí el nostre Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses, i concelebraven els mossens de l’Arxiprestat i altres mossens amics del Santuari.

Com a tradició es beneïren uns panets, que en acabar la celebració de l’Eucaristia es varen repartir a tots els participants.


dilluns, 28 de març de 2011

Gegants, gitanes, bastoners, màgia...

Cap a les 4 ja s’anava animant l’entorn del Santuari. Gegants i geganters començaven a prendre el seu lloc; gent menuda amb els pares i els qui els dirigirien les danses; les cadires ben posades; les taules per la xocolata amb tot el que es necessitaria, molta coca!!! feta a casa dels organitzadors!

I començà el ball dels gegants no sense haver presentat abans cada colla i poble d’on eren. La música de la gralla i dels tambors omplia d’expectació tot l’ambient. El ball final de tots els gegants junts fou molt simpàtic!

La Nova Euterpe


La Nova Euterpe
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El dia 25 de març tinguérem un concert de La Nova Euterpe, que és un cor masculí de polifonies tradicionals. Formen aquest grup Sebastià Bardolet, tenor; Xavier Solà, tenor; Jaume Ayats, baríton i Manel Marsó, baix.

Els quatre components de La Nova Euterpe provenen d’una sòlida formació musical i tots ells tenen importants activitats i responsabilitats en diferents àmbits del món musical.

Les harmonitzacions són fetes pel responsable del grup, Jaume Ayats, a partir dels diferents models de polifonia popular recollits en l’àmbit mediterrani i dels seus propis treballs d’investigació sobre cançons tradicionals del nostre país.

Vàrem poder gaudir i viure el gust de cantar sense gaires prevencions tècniques.


dilluns, 21 de març de 2011

Jo estimo els místics

Jo estimo els místics, diu Déu, que creuen contra tot l’increïble en l’aurora del gran matí de Pasqua. Jo estimo igualment la mirada dels poetes, diu Déu. Sota les cendres quaresmals hi coven les brases de la Paraula, del Pa i de la Comunitat. Hi crema l’amor de Jesús vivent. Ho sabem bé els Rectors de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra. Són ja 32 quaresmes consecutives que ens apleguem en el cor del camí pasqual. La trobada hagué lloc els dies 14,15 i 16 de març al seminari salesià, Martí Codolar, de Barcelona al recer de la Mare de Déu de la Mercè, de la Sagrada Família i de la Mare de Déu Puiggraciós. Les germanes benetes estan, enguany, de festa grossa pel seu 300è aniversari. Des de Meritxell, agraeixo que ens convidin a compartir-la. Els responsables de Santuaris ens hem imposat la cendra que ens fa do de la humilitat i de la sinceritat : passem un eclipsis de Déu?. Ens tenalla la secularització que vol empresonar la fe sols en l’esfera del privat?. Constatem la pèrdua de fe, quan ens fan sentir estrangers entre els germans pel sol fet de parlar de les nostres conviccions?.

dijous, 24 de febrer de 2011

Breu crònica de la Caminada evocativa i de contemplació mariana

Començo aquest relat amb moltes ganes de fer-lo arribar als qui no els fou possible participar-hi. Hi éreu presents, i tant! Però ara ho podreu viure una mica més.

La plaça de davant el Santuari s'anà omplint ben puntualment i amb tota sorpresa nostra! Els primers foren en Toni Ferrer i en Lluís Galobart que portaven els llibrets on hi havia tot el material de les 6 Estacions de que constaria la Caminada. Aquest llibret fou la segona gran sorpresa. No ens imaginàvem que l'haguessin fet tan complert i bonic! Per a tots n'hi haurà un el dia que pugueu pujar a Puiggraciós. No pensàvem tampoc que la convocatòria hagués pogut tenir tant de ressò. Algú es responsabilitzà d'assegurar les persones que, amb ordre, podrien estar disposades a portar la Mare de Déu en el camí del llarg recorregut espiritual. Tothom feia cara feliç quan se'ls hi proposava, era un goig!


dimarts, 1 de febrer de 2011

Són els Sots Feréstecs, reïra de bet!

Jordi Castellanos
Jordi Castellanos
Carregat originalment por Jesús Cano Sánchez

Dins els actes que commemoren el 300 aniversari del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, dissabte a la tarda el Santuari es va omplir de gom a gom per tal de poder escoltar la conferència del professor Jordi Castellanos sobre la novel·la "Els sots feréstecs", de Raimon Casellas. Castellanos, especialista en aquesta novel·la i estudiós del modernisme literari català, va oferir una interpretació sobre la que es considera la primera novel·la modernista catalana. Publicada el 1901 a partir d'una sèrie de contes, la novel·la parteix d'alguns records d'infantesa de Casellas, viscuts a la dècada dels 70 del segle XIX a la masia de l'Ullà, i a tensions entre l'aleshores rector de Montmany –mossèn Lladó– i els feligresos de la zona. Castellanos incidí en la ficció de la novel·la però també en l'origen real del conflicte. En aquest punt assenyalà com Casellas va saber retratar un marc social en transformació i com va enfrontar dos espais simbòlics, Montmany –allò sagrat– i Puiggraciós –erotisme–, en un correlat característic de la literatura europea del tombant de segle i de les tensions ideològiques i estètiques que conflueixen en el Modernisme.

D'aquesta manera, assenyalà Castellanos, personatges com mossèn Llàtzer o la Roda-soques serien personatges tipus. El primer, l'intel·lectual conscient i amb voluntat de transformació; la segona, l'inconscient col·lectiu, un instint despersonalitzat. Segons Castellanos la novel·la sap mostrar el malestar de l'intel·lectual de finals del XIX i també el seu fracàs en l'intent de regenerar espiritualment el poble.

A la fi de l'exposició, un breu col·loqui acabà amb una pregunta. Per què és important "Els sots feréstecs" dins la literatura catalana? Castellanos no ho dubtà: perquè ens hem reunit per parlar-ne avui i aquí.

Font: El 9 Nou.


dilluns, 10 de gener de 2011

Concert de Sant Esteve

Concert de Sant Esteve
Concert de Sant Esteve
Carregat originalment per Puiggraciós

Xavier Relats, flauta, nascut a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental), va estudiar flauta amb Claudi Arimany al conservatori de Granollers. Posteriorment perfeccionà els seus estudis a França i a Suïssa. Entre 1989 i 1991 fou contractat per la Bieler Symphonieorchester de Suïssa, i posteriorment passà a formar part de l'Orquestra Simfònica de Navarra, de la qual n'és Primera Flauta. Ha actuat com a solista amb l'Orchestre de Chambre de Lausanne, l'European Symphony Orchestra, Virtuozzii Moldavi (Orquestra Nacional de Cambra de Moldàvia), Camerata Mediterrània, Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i la pròpia Orquestra Simfònica de Navarra. Ha rebut diverses distincions internacionals.

Abigaïl Prat, arpa, nascuda a Barcelona (el Barcelonès), va iniciar els seus estudis al conservatori del Liceu amb Hermínia Gràcia, per posteriorment continuar-los a Montpellier. Més endavant ingressà a la "Hochschule" de Viena per estudiar amb A. Blovsky-Miller, on obtingué un Cum Laude. La seva experiència amb orquestra és molt extensa: membre de la JONDE, solista de l'Òpera d'Oslo, col·laboracions amb les orquestres simfòniques de Trondheim, Barcelona, Sofia, Bergen, Viena, RTV austríaca i també l'Òpera Estatal de Viena i la Filarmònica de Viena. Com a solista ha actuat amb nombroses orquestres de cambra d'Espanya, Noruega, Estats Units i Àustria, actuant en sales tan emblemàtiques com el Kontzerthaus de Viena o el Carnegie Hall de Nova York.

Ambdós músics interpretaren obres dels clàssics Donizetti, Mozart, Gluck, Doppler-Zamara i nadales medievals i d'avui en dia. Fou un concert excel·lentissim. Dos grans músics en que expressaven tots els seus sentiments a través de l'arpa i la flauta. Érem molts els qui en vam gaudir i poder-los donar gràcies!