dimarts, 23 de novembre de 2010

Les pedres mòbils

Amb aquest títol no ens estem referint ni a les pedres de les tarteres ni a les que circulaven pel Nil en l’època de la construcció de les piràmides, sinó al costum mil•lenari d’aprofitar les restes constructives que es trobaven en diversos indrets i d’èpoques anteriors.

Per exemple, les restes ibèriques i romanes les trobem reutilitzades en alguns fonaments, i altres materials de l’època medieval i d’aquestes ruïnes passen a les masies, etc. etc.

El cas del Santuari de la Verge del Puiggraciós suposem que no n’és una excepció. A Can Joanet, del Serrat de l’Ocata tenim l’honor i el privilegi de conservar-ne una petita part, ja que tenim la intuïció que dues llindes d’aquesta masia podrien haver format part del dit Santuari.


En una de les llindes llegim 1701 amb una grafia ben entenedora i en una altra, feta possiblement per un altre picapedrer, 1711. Aqueta segona per a moltes persones produeix un dubte, ja que el 7 sembla un 1 de l’alfabet àrab però queda clar que no ho és, ja que la resta dels 1 són amb xifres romanes. També, i en mig de les dues primeres i segones xifres, hi ha una inscripció “petrogríflica”, on veiem un triangle amb una creu antiga en forma de T sobreposada.

Donat que les dates es corresponen a la construcció i sacralització del Santuari al que li tenim molta estima, nosaltres com a conservadors d’una petita part del seu patrimoni felicitem efusivament a la comunitat en la cel•lebració dels 300 anys.

Josep Sabatés i Rosa Maria Trias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquest blog són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat per l'administrador del mateix, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.