dimecres, 24 de novembre de 2010

Cristians i cristianisme a la Xina

Una barcelonina, després de set anys de viure a l’Ametlla del Vallès on treballava a la Residència Francesca Roig, i havent estudiat la llengua xinesa sense saber ben bé per què, ha viscut set anys més a la Xina on ha compartit intensament la vida amb cristians de l’Església clandestina xinesa. Aquesta compartició ha estat l’objecte del testimoni que ens ha donat a la conferència que tingué lloc el dia 20 de novembre al Santuari de Puiggraciós.

El seu testimoni ha estat un senzill, sincer i entranyable acostament a la gent que ella estima amb tendresa. Ens ha presentat unes persones, unes famílies i unes comunitats xineses que en aquests moments viuen la fe cristiana enmig de dificultats, de penúries, de solituds, de temors de ser descoberts i represaliats... però amb il·lusió, convenciment, germanor i desig de progrés en el seguiment de Jesucrist.


dimarts, 23 de novembre de 2010

Les pedres mòbils

Amb aquest títol no ens estem referint ni a les pedres de les tarteres ni a les que circulaven pel Nil en l’època de la construcció de les piràmides, sinó al costum mil•lenari d’aprofitar les restes constructives que es trobaven en diversos indrets i d’èpoques anteriors.

Per exemple, les restes ibèriques i romanes les trobem reutilitzades en alguns fonaments, i altres materials de l’època medieval i d’aquestes ruïnes passen a les masies, etc. etc.

El cas del Santuari de la Verge del Puiggraciós suposem que no n’és una excepció. A Can Joanet, del Serrat de l’Ocata tenim l’honor i el privilegi de conservar-ne una petita part, ja que tenim la intuïció que dues llindes d’aquesta masia podrien haver format part del dit Santuari.