Breu crònica de la Caminada evocativa i de contemplació mariana
Començo aquest relat amb moltes ganes de fer-lo arribar als qui no els fou possible participar-hi. Hi éreu presents, i tant! Però ara ho podreu viure una mica més.
La plaça de davant el Santuari s'anà omplint ben puntualment i amb tota sorpresa nostra! Els primers foren en Toni Ferrer i en Lluís Galobart que portaven els llibrets on hi havia tot el material de les 6 Estacions de que constaria la Caminada. Aquest llibret fou la segona gran sorpresa. No ens imaginàvem que l'haguessin fet tan complert i bonic! Per a tots n'hi haurà un el dia que pugueu pujar a Puiggraciós. No pensàvem tampoc que la convocatòria hagués pogut tenir tant de ressò. Algú es responsabilitzà d'assegurar les persones que, amb ordre, podrien estar disposades a portar la Mare de Déu en el camí del llarg recorregut espiritual. Tothom feia cara feliç quan se'ls hi proposava, era un goig!
Es posà la Mare de Déu al jeep del Carles Nualart, cosa que no va resultar gens fàcil, i es començà a baixar pel camí més curt cap a l'antiga església parroquial de Sant Pau de Montmany on havia tingut inici el culte a la Mare de Déu. Els qui anàvem dins del jeep podíem anar saludant els petits grups que hi baixaven a peu.
Arribats tots davant l'església es va començar la primera Estació: Mn. Pere féu de iniciador i fou un acompanyador perfecte de tot el que aniríem vivint. El Jaume Dantí començà fent-nos una bona informació històrica i plena de calidesa i d'amor envers la història que ha esdevingut tan nostra. Seguí la lectura bíblica de "Jesús, fill de Sira" invitant-nos tots a lloar la grandesa del Creador. La lectura fou molt ben proclamada per la Maribel i la Montserrat Ponsa. No obstant, també era bonic veure com tothom tenia el seu llibret ben obert com per no perdre's cap paraula. "Començàvem amb bon peu."
La Mare de Déu ja estava a punt per avançar la pujada cap el Cim del Puig. No vull deixar de remarcar que era molt bonica la barretina vermella que portava en Francesc Pujol, el qual volia completar algunes "notes històriques" que vam deixar per a un altre dia.
La segona Estació la férem en un marge del camí. Que bé s'anava lligant la història sagrada del Poble d'Israel amb la nostra!!! Per aquesta Estació ens fou preparat un Salm nou inspirat amb el salm 74 (73) des del que contemplant les ruïnes que va marcant la història s'hi llegeix la presència del Senyor que sempre ens acompanya. Aquest Salm el vam resar tots junts.
La tercera Estació. Aquí hi férem memòria dels "nostres pares en la fe" que havien fonamentat la seva devoció no pas en "Cursos de teologia" sinó en la pietat que havien anat heretant, guardant i vivint. El Rosari no ha estat suplantat per les reformes conciliars i s'ha mantingut encara com una pregària ben senzilla i viva del Misteri de Crist i de la Mare de Déu. Mn. Pere va evocar els misteris de goig i férem un bon tram resant-ne un dena.
La quarta Estació. Aquest espai fou també bonic. Aquí hi vam contemplar de manera ben explícita a Maria com a model de tot deixeble de Jesús. L'acolliment i la resposta que va donar a Déu. El seu esperit de servei envers Elisabet de manera tan espontània; la trobada també de Jesús i de Joan des dels ventres de les seves mares i la proclamació de fe d'Elisabet ben inspirada per l'Esperit. Vam acabar aquesta contemplació amb uns punts que desitgem que de manera ben personal ens els anem responent cada un des de la pregària de cada dia.
Cinquena Estació: El lloc escollit per a aquesta Estació fou meravellós. Una gran esplanada, un camp antic, contemplant l'estimat Montseny i la nostra Cinglera, i amb ells tota la Creació. Aquí el Lluís Galobart ens féu pensar molt amb el seu pare Marcel que en un dia així segur que hauria estat enmig nostre; en Lluís doncs, féu un gran panegíric geogràfic que de tan ben explicitat i profund esdevingué una reflexió teològica. En Jaume Dantí ho completà amb unes notes històriques i Mn. Pere va acabar la meditació amb la lectura profundíssima del Pròleg de Joan: "Al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. Estava amb Déu al començament. Totes les coses han vingut a l'existència per mitjà d'ella... En ella hi ha la vida, i la Vida era la llum dels homes; i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l'hagin pogut atènyer mai."
Certament en aquesta Estació ens parlaren de Déu dos grans llibres: la Natura i la Paraula que escoltem des de l'Escriptura. Pregàrem de cara a un immens horitzó que no vèiem i que per això ens feia sentir petits però pertanyent tots a la família divina de la que som fills i a la que ens encaminem tot pregant amb goig i amb llàgrimes: ABBÀ, PARE!
Es va tractar d'emprendre la pujada definitiva i valenta cap el Santuari. L'emoció era molt densa. La proximitat dels uns als altres molt fraterna, el camí fou llarg i quasi de forma ben significativa: pujàvem a la Casa del Senyor!
Sisena Estació: A les portes de l'església. Allí ens vam unir als poquets que ens havien acompanyat amb la pregària. Tots drets i en silenci contemplàrem la Mare de Déu com era portada damunt l'altar. Al cor del nostre Santuari. La seva entrada fou envoltada dels acords de la cítara. L'emoció era en tots. La Gna. Rosa Julibert donà una benvinguda espiritual a tots els qui formem part d'aquesta història de la que avui en som anelles vives tot desitjant que la posteritat pugui també pregar i estimar a la Mare de Déu. Seguí una pregària que iniciava la Gna. Mª Teresa i completàvem tots a cada invocació. El Cant dels Goigs fou el final festiu d'aquesta Caminada.
Gràcies, Senyor; gràcies, Maria, que hem pogut viure aquesta tarda tan densa de pregària, de fraternitat, de contemplació i d'acció de gràcies. Ah, la festa va seguir dins el menjador del nostre Santuari amb un pica-pica ple de diàleg i d'estimació.
Aquí acabo aquesta crònica. Estic segura de no haver sabut comunicar tot el que cada un hem viscut, però ha estat una mica l'esforç d'arribar a casa vostra i compartir-ho una mica amb tots vosaltres. Especialment als qui no us va ser possible de venir-hi.
La plaça de davant el Santuari s'anà omplint ben puntualment i amb tota sorpresa nostra! Els primers foren en Toni Ferrer i en Lluís Galobart que portaven els llibrets on hi havia tot el material de les 6 Estacions de que constaria la Caminada. Aquest llibret fou la segona gran sorpresa. No ens imaginàvem que l'haguessin fet tan complert i bonic! Per a tots n'hi haurà un el dia que pugueu pujar a Puiggraciós. No pensàvem tampoc que la convocatòria hagués pogut tenir tant de ressò. Algú es responsabilitzà d'assegurar les persones que, amb ordre, podrien estar disposades a portar la Mare de Déu en el camí del llarg recorregut espiritual. Tothom feia cara feliç quan se'ls hi proposava, era un goig!
Es posà la Mare de Déu al jeep del Carles Nualart, cosa que no va resultar gens fàcil, i es començà a baixar pel camí més curt cap a l'antiga església parroquial de Sant Pau de Montmany on havia tingut inici el culte a la Mare de Déu. Els qui anàvem dins del jeep podíem anar saludant els petits grups que hi baixaven a peu.
Arribats tots davant l'església es va començar la primera Estació: Mn. Pere féu de iniciador i fou un acompanyador perfecte de tot el que aniríem vivint. El Jaume Dantí començà fent-nos una bona informació històrica i plena de calidesa i d'amor envers la història que ha esdevingut tan nostra. Seguí la lectura bíblica de "Jesús, fill de Sira" invitant-nos tots a lloar la grandesa del Creador. La lectura fou molt ben proclamada per la Maribel i la Montserrat Ponsa. No obstant, també era bonic veure com tothom tenia el seu llibret ben obert com per no perdre's cap paraula. "Començàvem amb bon peu."
La Mare de Déu ja estava a punt per avançar la pujada cap el Cim del Puig. No vull deixar de remarcar que era molt bonica la barretina vermella que portava en Francesc Pujol, el qual volia completar algunes "notes històriques" que vam deixar per a un altre dia.
La segona Estació la férem en un marge del camí. Que bé s'anava lligant la història sagrada del Poble d'Israel amb la nostra!!! Per aquesta Estació ens fou preparat un Salm nou inspirat amb el salm 74 (73) des del que contemplant les ruïnes que va marcant la història s'hi llegeix la presència del Senyor que sempre ens acompanya. Aquest Salm el vam resar tots junts.
La quarta Estació. Aquest espai fou també bonic. Aquí hi vam contemplar de manera ben explícita a Maria com a model de tot deixeble de Jesús. L'acolliment i la resposta que va donar a Déu. El seu esperit de servei envers Elisabet de manera tan espontània; la trobada també de Jesús i de Joan des dels ventres de les seves mares i la proclamació de fe d'Elisabet ben inspirada per l'Esperit. Vam acabar aquesta contemplació amb uns punts que desitgem que de manera ben personal ens els anem responent cada un des de la pregària de cada dia.
Cinquena Estació: El lloc escollit per a aquesta Estació fou meravellós. Una gran esplanada, un camp antic, contemplant l'estimat Montseny i la nostra Cinglera, i amb ells tota la Creació. Aquí el Lluís Galobart ens féu pensar molt amb el seu pare Marcel que en un dia així segur que hauria estat enmig nostre; en Lluís doncs, féu un gran panegíric geogràfic que de tan ben explicitat i profund esdevingué una reflexió teològica. En Jaume Dantí ho completà amb unes notes històriques i Mn. Pere va acabar la meditació amb la lectura profundíssima del Pròleg de Joan: "Al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. Estava amb Déu al començament. Totes les coses han vingut a l'existència per mitjà d'ella... En ella hi ha la vida, i la Vida era la llum dels homes; i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l'hagin pogut atènyer mai."
Certament en aquesta Estació ens parlaren de Déu dos grans llibres: la Natura i la Paraula que escoltem des de l'Escriptura. Pregàrem de cara a un immens horitzó que no vèiem i que per això ens feia sentir petits però pertanyent tots a la família divina de la que som fills i a la que ens encaminem tot pregant amb goig i amb llàgrimes: ABBÀ, PARE!
Es va tractar d'emprendre la pujada definitiva i valenta cap el Santuari. L'emoció era molt densa. La proximitat dels uns als altres molt fraterna, el camí fou llarg i quasi de forma ben significativa: pujàvem a la Casa del Senyor!
Sisena Estació: A les portes de l'església. Allí ens vam unir als poquets que ens havien acompanyat amb la pregària. Tots drets i en silenci contemplàrem la Mare de Déu com era portada damunt l'altar. Al cor del nostre Santuari. La seva entrada fou envoltada dels acords de la cítara. L'emoció era en tots. La Gna. Rosa Julibert donà una benvinguda espiritual a tots els qui formem part d'aquesta història de la que avui en som anelles vives tot desitjant que la posteritat pugui també pregar i estimar a la Mare de Déu. Seguí una pregària que iniciava la Gna. Mª Teresa i completàvem tots a cada invocació. El Cant dels Goigs fou el final festiu d'aquesta Caminada.
Gràcies, Senyor; gràcies, Maria, que hem pogut viure aquesta tarda tan densa de pregària, de fraternitat, de contemplació i d'acció de gràcies. Ah, la festa va seguir dins el menjador del nostre Santuari amb un pica-pica ple de diàleg i d'estimació.
Aquí acabo aquesta crònica. Estic segura de no haver sabut comunicar tot el que cada un hem viscut, però ha estat una mica l'esforç d'arribar a casa vostra i compartir-ho una mica amb tots vosaltres. Especialment als qui no us va ser possible de venir-hi.
Griselda Cos, mb
Entrades
Cap comentari
Els comentaris d'aquest blog són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat per l'administrador del mateix, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.