dijous, 24 de febrer de 2011

Breu crònica de la Caminada evocativa i de contemplació mariana

Començo aquest relat amb moltes ganes de fer-lo arribar als qui no els fou possible participar-hi. Hi éreu presents, i tant! Però ara ho podreu viure una mica més.

La plaça de davant el Santuari s'anà omplint ben puntualment i amb tota sorpresa nostra! Els primers foren en Toni Ferrer i en Lluís Galobart que portaven els llibrets on hi havia tot el material de les 6 Estacions de que constaria la Caminada. Aquest llibret fou la segona gran sorpresa. No ens imaginàvem que l'haguessin fet tan complert i bonic! Per a tots n'hi haurà un el dia que pugueu pujar a Puiggraciós. No pensàvem tampoc que la convocatòria hagués pogut tenir tant de ressò. Algú es responsabilitzà d'assegurar les persones que, amb ordre, podrien estar disposades a portar la Mare de Déu en el camí del llarg recorregut espiritual. Tothom feia cara feliç quan se'ls hi proposava, era un goig!


dimarts, 1 de febrer de 2011

Són els Sots Feréstecs, reïra de bet!

Jordi Castellanos
Jordi Castellanos
Carregat originalment por Jesús Cano Sánchez

Dins els actes que commemoren el 300 aniversari del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, dissabte a la tarda el Santuari es va omplir de gom a gom per tal de poder escoltar la conferència del professor Jordi Castellanos sobre la novel·la "Els sots feréstecs", de Raimon Casellas. Castellanos, especialista en aquesta novel·la i estudiós del modernisme literari català, va oferir una interpretació sobre la que es considera la primera novel·la modernista catalana. Publicada el 1901 a partir d'una sèrie de contes, la novel·la parteix d'alguns records d'infantesa de Casellas, viscuts a la dècada dels 70 del segle XIX a la masia de l'Ullà, i a tensions entre l'aleshores rector de Montmany –mossèn Lladó– i els feligresos de la zona. Castellanos incidí en la ficció de la novel·la però també en l'origen real del conflicte. En aquest punt assenyalà com Casellas va saber retratar un marc social en transformació i com va enfrontar dos espais simbòlics, Montmany –allò sagrat– i Puiggraciós –erotisme–, en un correlat característic de la literatura europea del tombant de segle i de les tensions ideològiques i estètiques que conflueixen en el Modernisme.

D'aquesta manera, assenyalà Castellanos, personatges com mossèn Llàtzer o la Roda-soques serien personatges tipus. El primer, l'intel·lectual conscient i amb voluntat de transformació; la segona, l'inconscient col·lectiu, un instint despersonalitzat. Segons Castellanos la novel·la sap mostrar el malestar de l'intel·lectual de finals del XIX i també el seu fracàs en l'intent de regenerar espiritualment el poble.

A la fi de l'exposició, un breu col·loqui acabà amb una pregunta. Per què és important "Els sots feréstecs" dins la literatura catalana? Castellanos no ho dubtà: perquè ens hem reunit per parlar-ne avui i aquí.

Font: El 9 Nou.