Exposició fotogràfica

Puiggraciós és ple de llum, de cel, de sol i de silenci. Vessa núvols i capvespres. Regala nits claríssimes d'estels lluents i ens desperta amb matins de llum blava-roja de durada minsa però inoblidable. Quina joia per a un fotògraf poder viure tots aquests instants, poder gaudir d'aquesta experiència, poder prémer el gatell i disparar sense fer mal, tot arrebassant restes de llum que gosen ficar-se a la càmera i despertar-la embadalida.

Però, ai las! Quan cerquem il·lusionats allò que la càmera ha fixat, la decepció sovint ens colpeja. Gairebé mai no som capaços de copsar tot allò que ens ha envoltat! Què és el que hem fet malament? Quin mal ens ha ferit?

I és que, quan volem abastar-ho tot, fracassem. Quan mirem que una sola imatge ens expliqui Puiggraciós estem errant el camí. Mai no pot ser només una fotografia. N'han de ser moltes que, totes juntes, provin de transmetre l'experiència i mirin de fer-nos viure el que cada fotògraf, cada caminant, ha sentit quan hi ha pujat i, embadalit, ha gravat per sempre en el seu cor, únic negatiu possible de les seves emocions, tots els sentiments que aquest indret ha provocat.

Amb aquesta voluntat, la Comissió de Cultura del 300 Aniversari del Santuari de Puiggraciós va proposar-se d'organitzar un concurs de fotografia obert a tothom. El resultat el teniu aquí, on hem amplegat les fotografies presentades i també, fora de concurs, cedides per caminants emocionats que, de tant en tant, i sense poder evitar-ho, han premut el gatell provant de retenir un trosset de llum per al record.

Tant de bo aquestes imatges, fetes amb la traça del fotògraf amateur o la il·lusió del caminant emocionat, ens facin gaudir de Puiggraciós en tots els sentits.

Raimon Argemí

Comissió de Cultura del 300 Aniversari del Santuari de Puiggraciós