Comissió dels actes de celebració dels 300 anys de la fundació del Santuari de Puiggraciós

Novetats

Jo estimo els místics

Trobada de rectors de santuaris dels Països Catalans
Jo estimo els místics, diu Déu, que creuen contra tot l’increïble en l’aurora del gran matí de Pasqua. Jo estimo igualment la mirada dels poetes, diu Déu. Sota les cendres quaresmals hi coven les brases de la Paraula, del Pa i de la Comunitat. Hi crema l’amor de Jesús vivent. Ho sabem bé els Rectors de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra. Són ja 32 quaresmes consecutives que ens apleguem en el cor del camí pasqual. La trobada hagué lloc els dies 14,15 i 16 de març al seminari salesià, Martí Codolar, de Barcelona al recer de la Mare de Déu de la Mercè, de la Sagrada Família i de la Mare de Déu Puiggraciós. Les germanes benetes estan, enguany, de festa grossa pel seu 300è aniversari. Des de Meritxell, agraeixo que ens convidin a compartir-la. Els responsables de Santuaris ens hem imposat la cendra que ens fa do de la humilitat i de la sinceritat : passem un eclipsis de Déu?. Ens tenalla la secularització que vol empresonar la fe sols en l’esfera del privat?. Constatem la pèrdua de fe, quan ens fan sentir estrangers entre els germans pel sol fet de parlar de les nostres conviccions?.

Santuaris i nova evangelització, ha estat el dossier de la taula de treball de la XXXII Trobada de Rectors de Santuaris. Tema d’envergadura, de realisme inquietant i de compromís davant les situacions de des cristianització freqüents en els nostres dies, ens ha advertit el Coordinador interdiocesà. Corrents d’aire de totes bandes han bufat sobre les nostres cendres per desvetllar-hi la flama. El bisbe Agustí Cortés, president del Secretariat de pastoral de santuaris ens ha encoratjat a respondre amb “Un Nou Ardor” que ja ens havien demanat els seus germans bisbes per fer front al laïcisme i a la cultura postcristiana. Amb aquest ardor tots hem dit la nostra : Que la gent trobi als nostres santuaris allò que trobaven en Jesús. (Santuari del Mont). Cada rector de santuari ha de ser un santuari de misericòrdia. (Delegat de Mallorca). Per al “ Primer Anunci dins la nova evangelització” el professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, Xavier Morlans, ens ha marcat cinc passos : connectar amb les necessitats humanes, explicitar l’Evangeli com a Bona Nova, adreçat amb to testimonial, que mogui a obrir el cor a Jesucrist realitzat des de la Comunitat eclesial. El rector de Núria ha completat els visitants al santuari han de trobar un ambient familiar i festiu. Lluc de Mallorca ha bufat fort : Hem de ser llar d’espiritualitat, d’acompanyament, oferir espais de convivència i d’exercicis espirituals amb una litúrgia d’elements nous i vells que ens recondueix de veritat a Déu. Gaudir del lloc senzill, de la bellesa senzilla del culte i que la natura ens obri a la pau que dóna identitat al santuari. (Salut de Pallerols). La Cisa ha reivindicat que les portes del santuari restin sempre obertes per als turistes, per al culte, per a les celebracions amb infants, joves i matrimonis, per a l’acció caritativa, per promoure la cultura. El Rector del Miracle clausurava la taula rodona: ajudem al visitant que faci la seva experiència de fe. El Monjo de Montserrat Lluís Duch ha il·luminat les inquietuds de tota l’assemblea : “Evangelització i incultura”. Urgeix contextualitzar l’Evangeli. No hi ha text sense context. No hi ha possibilitat d’anunci evangèlic al marge de la cultura. El professor antropòleg ens ha descrit fil per randa el nostre món ( el context) per tal que totes les persones del segle XXI puguin preguntar-se : Qui és Jesús per a mi?

Des del cimal de Meritxell observo que la fe dels andorrans no ha desaparegut. Sols s’expressa de manera diferent d’un temps cap aquí. Els meus conciutadans senten més preocupació per l’espiritualitat que per la pràctica religiosa. Em cal trobar noves maneres per parlar a la meva gent i per presentar ara i aquí l’Evangeli de sempre. L’Església no sap vendre avui? Abans de cercar culpables i pecadors, hem de buscar fer feliços a les persones. Tenir cura dels conciutadans, sobretot de les persones que pateixen soledat, tribulació´... perquè tenen set d’una mirada, d’un somriure, d’una escolta, d’unes engrunes d’estimació, i cridar pels altaveus la nostra esperança d’un temps millor. L’amor exigeix compromís.

A la llum dels llantions de la meva Confident li he ofrenat un platet de cendra quaresmal per al devot que se la vol imposar. Ella em somriu : mai és tard per atiar el foc de l’amor del meu Fill que cova sota la cendra. He comprés : el foc pasqual dóna la raó, plena, total i exuberant, a la meva esperança.

Mossèn Ramon, Canillo (Andorra)

Cap comentari

Els comentaris d'aquest blog són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat per l'administrador del mateix, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.