Comissió dels actes de celebració dels 300 anys de la fundació del Santuari de Puiggraciós

Novetats

Maria, dona i mare i el compromís cristià d'avui

300 anys de Puiggraciós: Teresa Forcades
Interessant diàleg amb la Teresa Forcades, aquesta jove monja-metge-teòloga, inconformista que furga amb ganes de trobar la veritat. Ens va deixar sentir la seva veu i pensament valent el diumenge 29 de maig, dins la commemoració dels 300 anys de Puiggraciós.

El tema a tractar no era fàcil però sí compromés d'abordar. I ho va fer amb naturalitat i energia, sap arribar a la gent, àdhuc als més reacis en aquesta discusió que, en alguna època, podia ser motiu de foguera.

Mare de Déu, virginitat, pecat, missió cristiana: estimar, Maria Assumpta al cel.

Com podia ser mare de Déu, si Déu existia des de sempre? Potser hauríem de dir mare de Crist, el que es va fer home. Amb l'Encarnació comença doncs un Projecte, el missatge, que tots hem de deixar-nos engendrar. Déu és el dissenyador, però la Història la fem tots. Déu ha necessitat el sí de Maria, és amb ella que s'inicia la proposta que Déu ens fa a tots: treballar junts co-creació, a partir del nostre testimoni espiritual.

Per què parlem de la Virginitat de Maria? Doncs per tal que la criatura engendrada sigui Déu. La discusió Telogia-Filosofia ha sigut àrdua al llarg del temps. Mentre que la Teologia accepta coses que no pot acceptar, intenta fer racional quelcom més enllà de la nostra raó, "dóna llum" a l'espai-temps, la Filosofia raona a partir de la raó.

Pecat?. Res del què en diem pecat forma part de nosaltres. És una omissió humana. Per què? Perquè la realitat humana no dóna de sí. La nostra missió és estimar, viure amb gests continuats d'amor, d'esperança cristiana. Pecat és por a la llibertat, es peca per actuar contra la llibertat, contra la por. Aquesta càrrega de por és diferent en cada persona. La càrrega de mal es distinta, no exigeix segons aquell patró que diu que hauràs de respondre segons els "talents" que cadascú ha rebut. No hi ha recepta a seguir. En aquest segle XXI podem viure en plenitud si volem. Com? Amb un gest d'amor constant, donar llum, és el gest que dona sentit a la vida. Pecat original és una marca que ens influeix però no a ella, a la mare de Crist.

Maria assumpta al cel? Va morir Maria? Va pujar al cel amb cos i ànima? És un repte a la racionalitat, una formulació a interpretar. Què ens aporta? Simplement se'n va a la plenitud. La materialitat de la vida forma part de la nostra realitat. No es pot racionalitzar tot, per tant, és el cos una presó de l'anima? El cos que tenim és espiritual, o som amb cos o NO existim. Mai és fusió. Formem part, som una guspira que s'empresona, part espiritual en aquell foc primer. La Coreografia? Escriure l'espai, com més distints units en la diferència. En la vida en plenitud el cos no desapareix, d'aquí l'Assumpta al cel amb cos i ànima, drets i deures, la relació d'igualtat, la gran contradicció: Pare-Fill un ho dóna tot, l'altre ho rep tot, Vet aquí la gran lliçó de dignitat, que allò que tinguis ho donis, que allò que no tinguis ho rebis. Amb amor no hi ha conflictes. El mal no té entitat, és el gran mentider. T'equivoques i ets esclau si el practiques, no et dona satisfacció perquè és una comprensió errònia. Llibertat-amor són inseparables.

Les dones tenim més capacitat d'estimar que de ser lliures, possiblement per por a la solitud. Als homes els costa més sacrificar-se, és per por a la dependència. Cal que sapiguem racionalitzar els misteris de la vida, passar per aquest món amb els ulls oberts, que siguem capaços d'aprendre a viure de forma digna.

Interessant el debat que va seguir a la xerrada. La germana Teresa amb una simpatia fora del comú va enamorar la concurrència que no trobava el moment d'acabar, interessada en escoltar allò que sempre ens ha preocupat, els dogmes amb els quals hem estat educats. Massa feixucs per a ments senzilles.

Gràcies.

Cap comentari

Els comentaris d'aquest blog són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat per l'administrador del mateix, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.